Com es depura l'aigua?

Per quŔ depurem i com es depura l'aigua?

El progressiu creixement urbanístic i la corresponent activitat econòmica comporta un augment de la contaminació ambiental. La qualitat de les aigües se’n veu afectada. Les depuradores són l’eina amb la que l’home neteja l’aigua que embruta amb les seves activitats  abans d’abocar-la de nou al medi, amb garanties.
Les principals fases del procés de depuració que trobarem en qualsevol depuradora les podem agrupar en:

L’aigua residual arriba a la instal·lació a través de la xarxa de col·lectors, procedent dels diferents nuclis urbans connectats fins a la EDAR. El pretractament, es la primera etapa del procés de depuració. Consisteix en enretirar tota la matèria grollera que arriba: pedres, grava, sorra, branques, plàstics, papers, llaunes, ampolles, components orgànics i molts altres components residuals.

Per a aquest propòsit, l’EDAR instal·la a capçalera de planta, un sistema de cribratge de major a menor. Destaquem tres sistemes en la zona de pretractament:

Pou de gruixuts: Consisteix en una bassa fonda on hi decanten els materials grollers més pesats, tals com pedres i graves, que seran posteriorment retirats mitjançant sistemes mecànics, i en el que queden retinguts els elements en suspensió de major calibre a nivell d’unes reixes prèvies al desbast de fins.

Desbast: En aquest punt, l'aigua residual passa a través d’un seguit de reixes i tamisos de llum de pas cada vegada més fi, per tal d’eliminar-ne els residus sòlids en suspensió, tals com restes de menjar, plàstics, i altres components de mida petita. Finalitzat el procés de cribratge i retirada de residus sòlids en suspensió, l’aigua passa a través d’un dessorrador/desgreixador per eliminar les sorres i greixos.

Dessorrador/desgreixador: Consisteix en un tanc de grans dimensions allargat on la velocitat de pas de l’aigua residual disminueix i en el que s'injecta aire. S’aconsegueixen dos objectius: en primer lloc, eliminar les sorres, ja que reduint la velocitat de pas l’aigua al llarg del canal, les sorres decanten cap al fons del tanc, i en segon lloc, eliminar els greixos del aigua, ja que al introduir aire mitjançant bombolles gruixudes, s’aconsegueix una separació del aigua i dels greixos, concentrant-los a la superfície del tanc.
Tractament físic-químic: a Andorra, aquest tractament està instal·lat en les depuradores del Pas de la Casa i Nord Oriental a Canillo. El tractament físic-químic de l’aigua consisteix en l’addició de reactius químics a l’aigua, diferenciant-se dues fases consecutives que requereixen d’una agitació forta de l’aigua, seguida d’una agitació lenta. La primera fase, s’anomena coagulació, i consisteix en l’addició de sals metàl·liques, com pot ser el sulfat d’alumini que, per diferència de càrregues electromagnètiques permet la unió entre partícules de mida molt petita, anomenades col·loïdals. Es forma el coàgul, visible a ull nu. Però aquestes partícules massa petites, encara no permeten una ràpida separació, i o decantarien degut al seu feble pes. La segona fase s’anomena floculació, i consisteix en l’addició de polímers a l’aigua, que permeten la unió entre els coàguls, formant un element visible de mida més gran i que decanta ràpidament. És el que es coneix com a floc.
En aquesta fase de la depuració, al sistema només li queda per eliminar la matèria orgànica dissolta (DBO5 i DQO) i l’excés de nutrients també dissolts (nitrogen i fòsfor) que li arriben amb l’aigua residual. Destaquem dos grans elements que composen el cor de la instal·lació: el reactor biològic i la decantació secundaria.

Reactor biològic:

Aparentment, és un simple dipòsit de grans dimensions. A ell li arriba un aigua pretractada però carregada de matèria orgànica dissolta. Aquesta càrrega contaminant es la font d’alimentació dels microorganismes presents en el reactor biològic. La depuració transforma aquest simple dipòsit en una granja plena de microorganismes vius, als quals els hi aportem la quantitat necessària d’aire per la seva supervivència, creixement i reproducció, doncs el menjar ja els hi arriba amb l’aigua residual. Els microorganismes encarregats del tractament biològic resideixen durant un temps determinat en el sistema, abans de ser extrets del mateix per mantenir una població bacteriana adaptada a la càrrega contaminant que s’ha de tractar, a la fi d’eliminar completament la matèria orgànica dissolta. Al final del reactor biològic, ja tenim una aigua neta de contaminants, però encara està plena de microorganismes. I ara, què fem amb ells?

Val a dir que les depuradores d’Andorra s’agrupen en dos grans grups:

El primer gran grup el trobem a l’EDAR Sud situada a Sant Julià de Lòria i a l’EDAR Nord Occidental situada a Anyós (la Massana). Aquest tipus de tractament, s’anomena de tipus fangs actius, on els microorganismes del reactor biològic estan en suspensió dins el medi aquós. En aquest cas, els microorganismes, en créixer, s’agrupen formant estructures, visibles a simple vista, anomenades flocs.

El segon gran grup el trobem a l’EDAR del Pas de la Casa i a l’EDAR Nord Oriental de Canillo. Són depuradores de tipus filtres biològics, on els organismes del reactor biològic es troben fixats sobre un substrat, similar a grava petita (2-4 mm de diàmetre), com si de pedres al riu es tractés. En aquest segon grup no hi ha decantació secundària, i l’aigua ja neta i depurada, amb una excel·lent qualitat, va directament al riu. El excedent de fangs en els filtres biològics o biofiltres es eliminat amb rentats a contra corrent, i evacuats del sistema a través del tractament físic-químic de capçalera.
 
Decantador secundari: Consisteix en un gran dipòsit generalment de superfície circular. A ell li arriba l’aigua procedent del reactor biològic de fangs actius. Els fangs, agrupació de microorganismes en forma de flocs, tenen la particularitat de decantar, sedimentar degut al seu major pes, dimensions i diferència de densitat. Quan l’aigua arriba al decantador secundari, com si d’un llac es tractés, hi ha calma: els flocs decanten cap al fons del dipòsit. Es produeix una separació, una estratificació entre la massa d’organismes vius, els flocs, i l’aigua neta. L’aigua tractada es apta per retornar al riu. El procés de depuració de l’aigua, ha finalitzat. Però que passa amb els fangs en excés.
Al llarg del procés de depuració, s’han generat dos tipus de residus o subproductes:

Durant la primera etapa de la depuració, en el pretractament es genera un residu groller, que es retirat amb contenidors i es porta a un gestor autoritzat.

El segon tipus de residu el trobem a nivell de les decantacions. Són els anomenats fangs i són sotmesos a un procés intern de deshidratació, on es retira la major quantitat d’aigua possible, per ser posteriorment retirats per un gestor autoritzat fins al seu tractament final. Aquests fangs deshidratats es poden dur a plantes de compostatge per poder-los fer servir posteriorment com adobs o bé es porten en el Centre de Tractament de Residus d’Andorra on són cremats.


On:
1: Pretractament
2: Tractament Primari
3: Tractament Secundari
4: Tractament Terciari (si existeix reutilització del aigua)